De tot dubto, menys de tu
Dedicat a un bon amic
És extranya, la vida...
Un no sap d’on ve ni cap a on va.
Ni certa és la pròpia existencia
De les nostres memòries,
Dels records de fa uns instants.
La vida és dubte,
I el dubte fa mal.
D’ell ningú fuig
Ni afronta sense temeritat.
“Llavors, de què no dubtes?”
Dubtar, de tot dubto...
De tot, menys de tu:
Un amic de cor
On reposen les certeses
I les pors desapareixen.
Un amic sense dubte...
És el que un tot necessita
